Carbassa violi farcida de formatge

ingredients

1/2 carbassa violi

100 gr de bacó fumat

1 ceba

120 gr de formatge reblochon (o qualsevol que es fongui bé)

una mica de mantega

preparació

PAS 1

Tallar per la meitat i buida la carabassa. Després amb ajuda d'una cullera, buida part de la violi al llarg.

PAS 2

Pocha la ceba picada i la carn de de buidar carbassa amb la mantega.

Col·loca el bacó sense cuinar al buit de la carabassa. A sobre, el sofregit.

PAS 3

Talla el formatge a làmines i col·loca-sobre de la ceba.

PAS 4

Enfornar 45 min a 190 ° C.

La carbassa violi farcida de formatge estarà llesta!

Risotto de taronja

Ingredients:

250 gr d'arròs Bomba.

250 ml de suc de taronja (Unes 2 unitats)

150 ml de vi blanc

700 ml de brou de verdures i algunes herbes típiques de fer el brou)

1 ceba gran tendra

25 gr de formatge parmesà ratllat

30 gr de mantega o 25 gr de formatge cremós tipus Mascarpone

Oli d'oliva verge extra, 

Per decorar unes cues de gambot pelades.

Elaboració:

Rentem les 2 taronges fregant-bé, assecar-les i ratllem la pell i després fem suc fins aconseguir els 250 ml. Aquest suc es l'afegim al brou de verdures i pollastre ja fet anteriorment i ho posem a bullir.

Mentre en una olla posem una mica d'oli i tirem la ceba tallada en Brunoise i quan aquest li afegim l'arròs i la pell ratllada de les taronges i una mica de sal i ho anem remenant durant 1 minut i després afegim el vi i ofeguem fins que ho absorbeixi. A partir d'ara li anem afegirem el brou a poc a poc, 1 cucharon o mitjà i remenant contínuament, i quan veiem que s'ha absorbit li afegim una mica de brou i així fins que aquest sobre els 18 minuts. Sobre els 15 minuts vam provar de sal i si cal l'hi afegim. Quan aquest parem el foc i hi afegim el formatge ratllat i la mantega o el formatge mascarpone, remoure bé i deixar reposar 2 minuts. Servir.

Mongetes amb negrets

Ingredients:

2 Cebes tendres 

1 pebrot verd

1 tall de xistorra

2 pots de Mongetes cuites (400 gr )

 bolets variats frecos o en conserva (d'uns 200gr.

1 kg de Negrets

1 L. de brou de verdures

Pebre negre, un pessic

1 cullerada de Pebre vermell dolç

1/2 cullerada de Cominos

Julivert picat per escampar al final

1 gotet de Vi Blanc de la Conca de Barbera

1/2 L d'Aigua

Oli d'Oliva Verge Extra

Preparació:

PAS 1. En una olla ofeguem les cebes, el pebrot trossejats finament. Quan la ceba comenci a daurar, afegim la xistorra. el brou i els bolets escorreguts. Deixem dos minuts que es faci tot junt i aboquem el vi. Donem unes voltes perquè s'evapori l'alcohol i afegim les espècies, les mongetes (escorregudes i esbandides) i una mica d'aigua.

PAS 2. Quan comenci a bullir, afegim els negrets.

PAS 3. Ara cal deixar-ho coure tot junt uns 15 minuts.

PAS 4. Servim amb una mica de julivert empolvorat per sobre ( opcional).

Sopa de negrets 2017

Ingredients:

1kg.de Negrets, 1 l.brou de verdures, pa sec (segons gustos) , 1 ceba, /2 grans d'all, un manat d’herbes (farigola, sajolida i orenga). Per la picada: all i  un grapat d'ametlles torrades.

Preparació :

Posem la ceba i l'all a sofregir en una olla, quan la ceba estigui daurada, afegim els negrets i els deixem coure 10 minuts fins que perdi l’aigua. Tirem el manat d’herbes i afegim el brou. Ho deixem coure mitja hora. Quan faltin 10 minuts per acabar la cocció hi afegim el pa sec, la picada d'ametlles. Traiem el manat d’herbes, rectifiquem de sal i pebre, i ja estarà a punt de servir.

Porc senglar amb mocoses i cebetes caramel·litzades

Ingredients :

• porc  senglar
• ceba
• porro
• pastanaga
• alls
• mocoses de la Conca
• vi negre
• brou de verdures
• cebeta perla
• sucre
• llimona
• vi ranci

Preparació :

Es posa el porc senglar 24 h. a la nevera, cobert i amb llet.

El traiem de la llet, el passem per aigua i el deixem escórrer. Posem oli a la paella i el sofregim, a continuació hi posem el vi negre i el brou, deixant que cobreixi  la carn un centímetre  i ho deixem coure dos hores a foc mig.

Tallem la ceba, el porro i la pastanaga i ho incorporem deixant-ho coure trenta minuts més. Netegem les mocoses i les passem per la paella  i les-hi incorporem. Preparem la picada, la incorporem i ho deixem coure uns minuts.

Posem mantega a la paella,  les cebetes, el sucre i quan estiguin caramel·litzades hi posem una copeta de vi ranci.

Ja ho podem emplatar.

Vichyssoise de poma

Ingredients

· 4 pomes

· 4 porros

· 1 litre de brou de verdures

· 1 pot de crema de llet

· sal, pebre i mantega

· pa torrat de llavors

· formatge de cabra

· ratlladura de llimona

Elaboració

.- Tallem els porros a rodanxes, pelem les pomes i les tallem a dauets. Ho posem a una cassola amb mantega, i ho deixem coure 15 minuts a foc baix Salpebrem.
.- Passats els 15 minuts, hi tirem el brou de verdures i ho deixem coure 20 minuts més.
.- Deixem que es refredi una mica. Hi afegim la crema de llet. Triturem, també es pot passar pel colador xines.
.-Servim ben freda amb una mica de formatge de cabra i ratlladura de llimona.

                                                                                És molt fresqueta

Crema de pastanaga a la taronja

Ingredients :

500gr. de pastanaga, 1 Ceba, 60gr. mantega, 500 ml. de brou de pollastre,

3 taronges, 100 ml. de nata liquida, 4 llagostins a la planxa, cibulet, sal i pebre

Preparació :

Pela la pastanaga i la ceba i talla-les. Escalfa la mantega en una cassola i salta-hi la ceba sense que  quedi massa daurada. Afegeix la pastanaga i cou-ho uns minuts, ves-ho remenant. Afegeix el brou i salpebra-ho i cou-ho uns 15 minuts fins que estigui cuit. retira-ho del foc i tritura-ho ben fi. talla 4 rodanches de taronja i la resta esprem el suc i barreja amb la crema  i la nata. rectifica-ho de sal .

Serveix la crema en quatre bols decorats amb rodanxes de taronja els llagostins i el cibulet.    

SOPAR08/01/11

.-AMANIDA DE GAMBES AM ROLLETS D’ESPINACS

.-PATATES BRAVES DEL SANTI

.-BACALLA AL FORN GRATINAT AMB ALLIOLI I AMETLLES

 

.

sopar 22/01/11-

.- AMANIDA AMB MANDOGUILES DE COL

.-SUQUET DE CARXOFES I PATATA

.-CABIROL AMB MOCOSES DE LA CONCA

.-PASTIS GELAT AMB GALETES DE L’EULALIA

pica-pica fi d’any

 

 

Suquet de peix de fi d’any

Ingredients:

Lluç, gamba vermella, galera, all, brou de peix, julivert, farina, sal, oli i pebre negre.

Preparació:

Posem oli en una cassola i fregim les gambes i les galeres 2 minuts. Les retirem. Hi posem abundant all tallat a rodanxes. Quan estigui daurat hi posem la farina.

Amb una batedora triturem el julivert (hi podem posar una miqueta d’aigua per que es trituri millor) ho afegim a la cassola, deixem que bulli uns minuts i ho reservem.

En una paella posem abundant oli, enfarinem el lluç i el fregim, tal com l’anem afegint-lo el posem a l’altra cassola. Hi afegim les gambes i les galeres, deixem uns minuts que arranqui el bull i ja estarà apunt per servir.

SOPA DE PERA

SOPA DE PERA AMB PARMESÀ

(També es pot substituir la pera per poma.)

Ingredients :

4 porros, 2 patates grans, 1 litre de brou de pollastre, 1/2kg de pera, 1/4 de litre de nata liquida, 

1 cullerada de mantega, 50 gr. de parmesà, cebollí, oli, sal i pebre.

Preparació:

Pelar les patates i tallar-les a daus. Netejar els porros, treure'ls els fils i tallar-los a rodanxes fines. Escalfar la mantega i l'oli en una olla gran, sofregir el porro remenant sovint perquè no es cremi. Afegim la patata i ho remenem uns minuts amb el porro, afegim el brou i ho deixem uns 20 minuts que bulli tapat. Pelem la pera reservant-ne una per la decoració.

Retirem l’olla del foc, hi afegim la pera trossejada i ho triturem. Salpebrem al gust, hi afegim la nata i ho fem bullir uns minuts. Torrem els pinyons amb unes gotes d’oli d’oliva.

Servim la sopa en un bol i ho decorem amb la pera que hem reservat tallada a làmines fines, els encenalls de parmesà, els pinyons torrats i el cebollí tallat petit.

Sopa de Negrets

Sopa de negrets

Ingredients:

Negrets, ametlles torrades, brou de verdures, pa sec, ceba, all, un manat d’herbes (farigola, sajolida i orenga). Per la picada: all i ametlles torrades.

Preparació :

Posem la ceba i l'all a sofregir en una olla, quan la ceba estigui daurada, afegim els negrets i els deixem coure 10 minuts fins que perdi l’aigua. Tirem el manat d’herbes i afegim el brou. Ho deixem coure mitja hora. Quan faltin 10 minuts per acabar la cocció hi afegim el pa sec, la picada d'ametlles. Traiem el manat d’herbes, rectifiquem de sal i pebre, i ja estarà a punt de servir.

PORC SENGLAR AMB MOCOSES

INGREDIENTS :

Porc senglar, ceba, porro, mocoses, pastanaga, llet, farigola, llorer, cabeces d’all, ¾ l.de vi negre, sal, oli i brou de verdures.

Per la picada: all, avellanes, ametlles, carquinyolis i julivert.

PREPARACIÓ:

Posa el senglar de 24 a 48 hores cobert de llet a la nevera, passades les hores el treus i el passes per l’aixeta traient la llet i el deixes escorre, quedarà blanc això vol dir que ha deixat anar tota la sang i no farà tuf. Ja pots començar la cocció. Primer poses el senglar en una cassola amb oli i deixa que es fregeixi un bona estona, després hi poses el vi negre i el brou que cobreixi 1 cm. el senglar i ho deixes coure un parell d’hores. Talles la ceba a quarts, el porro a trossos de 2 cm. i la pastanaga i ho afegeixes a la cassola deixa-ho coure 30 m. En una paella poses les mocoses sofregint-les uns minuts i després ho poses a la cassola,  hi poses també la picada i ho deixes coure uns 10 m. I no semblarà que mengis porc senglar.

CREMA DE CARABASSÓ AMB CLOÏSSES

INGREDIENTS :

Carabassó, patata, ceba, cloïsses, sal, oli, aigua i llimona

PREPARACIÓ :

Pica la ceba i fregeix-la en una olla sense que agafi color, pela les patates i talla-les petites i posa-les amb la ceba remenant-ho uns minuts sense que es cremi la ceba. Pela els carabassons i reserva les pells, afegeix el carabassó a l’olla i posa l’aigua deixant-ho coure fins que estigui al punt. En un altra olla hi posem les pells del carabassó i la pell de la llimona deixant que bulli 2 o 3 minuts retires les pells de la llimona i ho tritures tot i ho passes pel colador i reserva. En una paella poses les cloïsses amb un raig d’oli i quan estiguin obertes les afegim al puré posant-hi el suc que han fet al coure, ho deixem que arrenqui el bull uns minuts i ja estarà a punt per emplatar. Es pot menjar calent ho fred.

POP AMB PATATA I CIGRONS

INGREDIENTS :

4 PATATES,250 GR. DE CIGRONS CUITS,2 CEBES, 2 PEBROTS VERDS,1 KG. POP CUIT, 1 CABEÇA D’ALLS, PEBRE VERMELL PICANT, LLORER, UNS GRANS DE PEBRE NEGRE, VI RANCI.

 

PREPARACIÓ :

( el pop precuinat si el cuinem  junt amb  la patata queda mes melós )

Posem en una olla el pop, les patates,1 ceba, el llorer i el pebre i ho deixem bullir fins que les patates estiguin al dente ( uns 30 m. ) i reservem.  Piquem la ceba, el pebrot i els fregim en una cassola  quan estigui daurat  hi posem l’all picat,   el vi ranci i deixem que redueixi, afegim el pop tallat  el deixem 3 minuts remenant-ho amb el sofregit, afegim els cigrons i finalment la patata  trencada a daus,  afegim  1/2 l. de brou de coure el pop  i ho deixem coure 15 minuts més.

 

 

MIL FULLS DE PATATA I BACALLA

INGREDIENTS :

4LLOMS DE BACALLÀ DESSALAT, 4 PATATES GRANS, 3 CEBES,

2 PEBROTS VERMELLS,6  PEBROTS VERDS DE FREIXIR , 3 ALLS, SALSA DE TOMACA, FARINA, 1/2 L LLET, OLI,SAL,BITXO I JULIVERD

 

ELABORACIÓ :

Daurar els alls laminats amb el bitxo i reservar, fregir en aquest oli les  patates tallades a rodanxes de la part llarga, assaonar i reservar en una safata amb paper absorbent, amb el mateix oli fregir el bacallà  retirar-lo i esqueixar-lo. Talla la ceba i la sofregeixes  en un altra paella i reserves. Pica el pebrot verd  i l’incorpores a la paella,  reserva. Talla tantes rodanxes de pebrot com patates vulguis fer i reserva. Posar el contingut  de la paella junt amb salsa de tomaca en un pot de batedora i  per fer una crema de pebrot i reserva. Fes una besamel amb  l’oli de fregir el bacallà i reservar. Sofregir les  rodanxes  de pebrot i  reservar. Per enfornar  unta la safata amb oli i posa les rodanxes de patata una capa de ceba, una de bacallà, una cullerada de salsa de pebrot, una de patata, una de ceba,  una de pebrot verd, una de bacallà fins a repartir-ho tot. Hi poses la besamel i ho gratines al forn. Per emplatar untes el plat amb la resta de la crema de pebrot i al damunt hi poses la patata amb la rodanxa de pebrot els alls laminats i el bitxo picat coronant la patata, decora amb el julivert.besamel   

EL FOIE, un plaer mil·lenari

Un dels productes més selectes i apreciats pels gourmets, és el foie gras, aquest desenvolupament particular dels fetges d'ànec i oca, és una delícia gastronòmica que ens ha arribat, amb inevitables alts i baixos, des de la més remota antiguitat i segueix sent capaç de ennoblir qualsevol taula i realçar les més variades elaboracions sense perdre en cap moment la seva personalitat.

L'origen

Es perd en el somni dels temps. Podrien ser els egipcis, que 3.000 anys abans de JC ja dominaven les tècniques per engreixar les aus aquàtiques (oques, ànecs, etc.) amb figues seques, o els hebreus que van aprendre els secrets d'aquest treball durant els seus anys d'esclavitud al costat del Nil, però amb gairebé tota seguretat, van ser els grecs, i posteriorment els romans, els quals, a més del desenvolupament de la cultura mediterrània, van iniciar el consum d'aquest deliciós menjar, juntament amb altres sofisticades preparacions, que en molts casos no han arribat fins als nostres dies. La caiguda de l'Imperi Romà fa desaparèixer gairebé totalment el consum de foie gras a Europa, reduint únicament a Bizanci, l'últim reducte de la cultura romana, i alguns pocs llocs productors d'aus, on es conserva la tradició però pràcticament concentrada en el consum familiar . En aquest moment són els àrabs, dominadors de la conca mediterrània, els que mantenen el seu consum fins al segle XV, quan els costums gastronòmiques en el nostre continent experimenten un renaixement. De tota manera, les dificultats de conservació fan que el foie gras sigui encara un producte concentrat en els seus llocs de producció o reservat només a les millors taules de nobles i reis. És a partir del segle XVIII quan el foie gras iniciarà la seva autèntica expansió. Els productors comencen a engreixar les aus amb blat de moro, que ja s'ha implantat a tot el continent després de la seva arribada d'Amèrica, garantint un desenvolupament òptim i una uniformitat de textura i sabor del producte i alguns pastissers alsacians, comencen a elaborar i comercialitzar en els seus establiments, i encara avui una especialitat molt apreciada a Alsàcia. Ja en el segle XIX, amb l'arribada de la industrialització, comencen a sorgir empreses que es dediquen a La producció de foie gras en quantitats importants, millorant els sistemes de conservació i portant-lo a tots els racons del món.

La producció

L'obtenció del foie gras no és més que la reproducció d'un procés natural que es registra en aus migratòries com l'oca o l'ànec. Abans d'emprendre el seu llarg vol, aquests animals es sobre-s'alimenten i s'acumulen en el seu fetge els greixos que els permetran subsistir durant el viatge. L'home l'únic que fa és forçar en les granges aquesta sobrealimentació sotmetent a les aus immobilitzades a una dieta de blat de moro bullit amb greix que accelera el desenvolupament del fetge i li confereix el seu especial gust i aroma. Una vegada arriba el fetge al seu màxim desenvolupament, s'extreuen de l'animal, que es destina a la seva comercialització en fresc o elaborat, es dessagnen i s'eliminen els nervis abans de procedir a la seva cocció amb un tractament que garanteix les condicions higièniques i sanitàries del producte. El major productor mundial, i alhora primer consumidor de foie gras, és França, seguit per Hongria i Israel, que també són els principals proveïdors de foie d'oca dels industrials gals, encara que en els darrers anys s'ha registrat un important increment de països productors, arribant a la cinquantena nació, algunes tan exòtiques com Xina o Madagascar, entre les quals trobem naturalment Espanya, on principalment es produeix foie d'ànec. Ja dins de França, que processa bastant més foie gras del que realment es produeix al país, la primera regió productora de foie d'ànec és Landes, zona on s'està desenvolupant un nivell de qualitat que garanteixi la procedència del seu foie gras d’ànec. Curiosament va ser en aquesta regió on es va desenvolupar la millor espècie d'oca per foie, l'oca gris, que ara es cria en les dues regions que es disputen el lideratge Quant al foie gras d'oca, el Perigord, on conviuen algunes de les més importants firmes del món amb productors totalment artesans i es combina en múltiples ocasions amb l'altre gran producte d'aquesta terra, la tòfona negra, i la Alsàcia, bressol del foie gras modern i on s'elabora amb un sabor i aroma totalment particular gràcies a una hàbil combinació d'espècies.

Les varietats

El foie gras procedeix únicament i exclusivament de fetges d'oca o ànec, i aquí és on apareix la polèmica entre gourmets i gastrònoms, amb defensors acèrrims de l’'un o de l’altre.

Tot i que respectant les diferències i característiques particulars de cada un d'ells, es pot assegurar que tots dos es troben entre els aliments més exquisits que actualment poden degustar. El foie gras d'oca és més gran, amb un pes entre 500 i 900 en fresc i una forma de contorns arrodonits amb dos lòbuls de pràcticament la mateixa mida. El seu color és rosat i té una textura fina i untuosa i un sabor suau i subtil. Per la seva banda, el foie gras d'ànec té una forma triangular amb un lòbul molt més gran que l'altre i un color groc. En cru seu pes oscil.la entre 300 i 600 grams i el seu sabor i aroma són molt més fortes i penetrants, amb un apreciable punt d'acidesa. De tota manera, la diferència més important es troba en el percentatge de greix que desprèn durant la seva processat, mentre un foie d'oca no perd més d'un 3% del seu greix durant la cocció, el foie d'ànec pot arribar a traspuar fins a un 50 % del seu greix. L’elaboració de terrines o la utilització de foie gras a la preparació de nombroses especialitats culinàries, ja que és un producte que agermana perfectament amb infinitat d'ingredients, necessita fetges crus que durant molt de temps únicament podien obtenir a les zones de cria d'aquestes aus i en alguns pocs establiments molt especialitzats, donada la seva curta vida útil. Ara, gràcies a la utilització del envasat al buit i les modernes tècniques de conservació, pot trobar-se amb molta més facilitat i ha passat a convertir-se en element imprescindible en infinitat de creacions culinàries molt apreciades pels més delicats paladars.

Pel que fa a les maneres tradicionals de comercialització del foie gras poden establir tres grans blocs en funció de les temperatures de cocció i el temps de conservació .En primer lloc hi ha el Foie Gras Fresc, que s'ha cuit a una temperatura que en el cor de la peça arriba als 65-70 º C i té una vida de fins a 21 dies a una temperatura màxima de 2 ° C. En aquest mateix apartat s'inclou el "Foie a Tronchón", un fetge desnervat i embolicat en un drap que es cou en un brou de carn o d'au perquè absorbeixi les seves aromes, i el foie cuit al buit que té una conservació molt més prolongada. Els dos apartats són el Foie Gras mi-cuit, o en semiconserva, que s'ha sotmès a una cocció que porta el centre de la peça fins a una temperatura entre 70 i 85 º C i té una conservació que oscil.la entre 3 setmanes i 6 mesos a 2 ° C, en funció de la temperatura assolida i el temps de cocció; I el Foie Gras en conserva, que esterilitza dins de llaunes a una temperatura de 105-115 ° C i, per legislació, té una caducitat de 4 anys, encara que els grans degustadors de foie gras tendeixen a guardar durant un temps variable ja que dins del seu envàs, igual que passa en els vins, el foie gras evoluciona en absorbir el greix que ha perdut durant la cocció. Així mateix, a partir del foie gras s'elaboren molts productes com parfaits, patés, galantines o mousses i fins i tot s'utilitza com a ingredient minoritari en altres elaboracions i especialitats que queden realçades i revaloritzades per aquest menjar mil·lenari.

Decàleg de la PERFECTA AMANIDA AMB ELS SECRETS que hem de conèixer

1 º Totes les amanides de fulla es preparen en el moment mateix de servir.
Fer-ho amb molta anticipació és la mort. L'amanida que es posa pansida, perd sabor i bon
aspecte.
2 º És millor que les fulles descansin a la enciamera senceres. Les més grans, trencar-les amb les mans i no ganivet!!!! (Hi ha uns ganivets especials que es venen en l'actualitat, que són d'un material plàstic que al contacte amb la verdura no les ennegreixen)
3 º A menys que es muntin amanides directament en els plats, escolliu sempre un bol de dimensions generoses (gran). Així podrà regirar les fulles sense trencar-les.
4 º Poseu una mica de sal a l'amanida verda just abans de condimentar.
5 º Les herbes fresques s'han d’afegir a l’últim moment. O es barregen amb el guarniment per que macerin una estona i deixin anar la seva aroma (estragó i anet). O s'incorporen després d'haver-lo fet fora si són herbes que perden amb la maceració (Cibulet, cerfull, julivert o menta)
6 º La vinagreta amb mostassa, barrejar primer el vinagre, la sal i la mostassa, després afegeix l'oli en rajolins mentre remenes, com si fessis maionesa, finalment s’hi posa un pols de pebre negre molt.

7 º Si t'agrada el gust d’all en una amanida verda, no l’afegeixis directament, només frega el recipient on la prepararàs amb all perquè el perfumi.
L'all realça el gust de l'escarola arrissada i els espinacs crus, però no és recomanable amb
enciams, fulles picants ni amargues.

8 º Per preparar arrels (raves, pastanagues, remolatxa, naps) i altres vegetals turgents més o menys aquosos, (cogombres, ceba, cabdells, fonolls) convé posar-los amb sal una bona estona abans d'amanir (de 30 minuts a 2 hores) perquè deixin anar aigua abans i no mentre es menja. No perden consistència, només s'afluixen i guanyen en sabor.
Un cop escorregudes al màxim, amanir-les una estona abans (15 a 30 minuts) de servir.
9 º Les arrels són còmodes de ratllar, però aquest mètode les torna molt antipàtiques a l'enciamera. S’ aigualeixen ràpid i el guarniment no les impregna bé. El millor és tallar-les en bastonets prims o fer tires amb pela patates.

10Quan el guarniment és una emulsió (maionesa, per exemple) aplica-la a qualsevol amanida que no sigui de fulla. Va perfecte amb els vegetals molt turgents. Condimenta en el moment de servir. Segons la destinació que pensi donar-li.

El guarniment emulsionat pot enriquir-se amb herbes fresques, un toc d'espècies (pebre vermell, safrà) “echalotas”, anxoves, caviar, tòfones, alls, tàperes, confitats, “krill” i fins i tot (sucs) de fruites, llimona i taronja.

I ara!!! Les cartes estan tirades!!!
A partir d'aquí tot és qüestió d'inventiva, olfacte i cautela. Les combinacions que segueixen s'han d'entendre com a meres, suaus i respectuosos suggeriments.
Amanida de rodanxes de raves i cogombres (ambdues sense pelar), brots de soja, créixens petits picants, bastonets de pebrot vermell (morró), pebrot groc, fulles de julivert.
Guarniment:
Iogurt natural (3 parts) batut amb una mica de suc de llimona.
(Suc) de llimona (1 part) i una part de ratlladura de gingebre fresc.
Bolcar el guarniment sobre l'amanida, menys sobre els créixems, que es poden mossegar naturals.

Amanida de Remolatxa i daikon cru
(Espècie de rave)
Tallats a bastons (posats en sal 30 minuts
i ben escorreguts després) amb anelles de ceba
blanca i pinyons per sobre.

Guarniment
Oli d'oliva (2 parts), oli de nou
(1 part), aceto balsàmic (1 part), salsa de
soja (1 part), sal i pebre del molinet.
Afegir els pinyons després de preparar l’amanida.

Fulles d'espinacs noves, grills de tomàquets,
raves a rodanxes i anelles de ceba,
prèviament passats per sal i escorreguts,
amb picada de cibulet.

Guarniment
Nata (Crema de llet) (4 parts) líquida
treballada (mitjanament barrejada) amb
suc de llimona (1 / 2 part), suc de taronja
(1 part), mostassa forta tipus Dijon
(1 part) i una mica de sal.
S'aboca damunt l'amanida i escampar per sobre
llavors de sèsam torrades.

Algunes RECEPTES per practicar tots aquests suggeriments.
AMANIDA "MIL DELICIES"
Amb guarniment de salsa Vinagreta
Ingredients per a 4 persones
1 Alvocat (argent) madur
1 Lligat d'espinacs tendres
2 Tomàquets
3 Ous Durs
1 Cogombre fresc
125 g. de xampinyons frescos

Guarniment:
1 cullerada de julivert picat
1 cullerada de mostassa
3 cullerades de vinagre
6 cullerades d’ oli
1 cullerada de tàperes (optatiu)
Sal
PREPARACIÓ
1 º Peleu l'alvocat (argent), tallar pel mig i treure el pinyol,
2 º Tallar la polpa en llesques fines.
3 º Rentar les fulles dels espinacs i escorreu-les.

4 º Tallar els tomàquets i l'ou dur a rodanxes.
5 º Peleu el cogombre, tallar a rodanxes i deixar-lo amanit amb sal grossa durant 1 hora.
6 º Rentar i assecar.
7 º Rentar els xampinyons, escorreu-los i talleu-los a rodanxes.
8 º Donar-los un bull en aigua i escórrer.
9 º Posar tots els ingredients en una enciamera.
10 º Barrejar en un bol, el julivert, la mostassa, la
sal, l'ou dur picat, el vinagre, l'oli i les tàperes.
11 º En el moment de servir l'amanida afegir-hi la salsa vinagreta.
Temps de preparació aproximadament 40 minuts

AMANIDA "xef" Amb guarniment de salsa Maionesa
Ingredients per a 4 persones aproximadament
1 enciam morat o col de cabdell.
200 gr de formatge de barra (per sandvitxos) tallat en un tros.
2 ous durs
4 llesques de mortadel.la o xoriço

Guarniment
1 Tassa de Maionesa
2 culleradetes de ratlladura de pell de taronja o llimona

Preparació
1 º Separar les fulles de l'enciam o la col de cabdell
2 º Rentar, escórrer i cubrir amb elles el fons d'una enciamera

3 º Tallar el formatge en bastons
4 º Tallar els ous a rodanxes
5 º Doblegar les llesques de mortadel.la o xoriço per a formar cons.
6 º Disposar sobre l'enciam o col els bastons de formatge, les rodanxes d'ou dur, i els cons de mortadel.la o xoriço.
7 º Perfumar la maionesa amb la pell ratllada de taronja, o llimona
8 º Servir la salsa a part en salsera perquè cada comensal es serveixi al seu gust.

Múrgules amb mi-cuit d'ànec